Picapedrers de la Sagrada Família: una aventura espectacular
Tots els projectes de pedra que ens arriben a les mans tenen certa complexitat i són engrescadors de dur a terme. No obstant, quan el projecte del que parlem és la Sagrada Família, les magnituds es multipliquen.
Com pots imaginar, la construcció de la Sagrada Família és un repte majúscul i d’una forta càrrega emocional. A Barbany Artesans ens ha marcat per sempre. Tant és així que et volem relatar alguns detalls sobre l’experiència de treballar com a picapedrers per la Sagrada Família.
Com no podia ser d’altra manera tota bona història té un principi. És moment de posar-se còmodes i gaudir-ne.
Al lloc just en el moment oportú
La nostra col·laboració amb la Sagrada Família es remunta molts anys enrere. L’avi Pitu ja hi entregava temps ençà blocs de granit a través d’intermediaris. Malgrat això, el relat no comença aquí sinó l’any 1998, moment en que la nostra relació amb la Sagrada Família es tornà més estreta.
El punt d’inflexió va arribar el dia que col·locàvem l’escultura de Sant Josep de Calassanç, obra d’en Manuel Cusachs. Allí s’hi trobava en Carles Farràs, tècnic de la Sagrada Família, qui es va apropar a nosaltres per a interessar-se en els detalls de la nostra empresa.
Fruit de les bones sensacions d’aquella primera trobada vàrem concertar una visita a la pedrera d’Òrrius, on hi treballàvem. Allà ens van visitar en Carles Farràs juntament amb Toni Caminal, arquitecte tècnic de la Basílica.
No oblidaré mai el moment en que van demanar-me si tenia interès en treballar pel temple mentre miraven amb lupa una mostra de granit de la nostra pedrera, el granit ull de serp. Aquelles paraules em van fer accelerar el cor.
Com que nosaltres ja col·laboràvem de manera indirecta en la construcció de la Basílica, evidentment els vaig dir que podien seguir comptant amb nosaltres. Entre rialles ens van comentar: “no, a partir d’ara col·laborem seriosament”.
De perduts al riu, que en diuen. Els vaig dir que sí. La nostra voluntat era col·laborar estretament amb ells, però érem conscients de les nostres limitacions degut a que només hi havia 2 o 3 persones en el taller treballant la pedra.
La seva resposta fou una premonició del que acabaria succeint: “t’has de posar al dia. Hauràs de posar màquines”. Aquell instant va ser l’inici d’una aventura realment espectacular que encara perdura.
Incertesa en l’ofici artesà
La solució passava per mecanitzar la nostra manera de treballar però mantenint sempre la sensibilitat pròpia de l’artesania per a produir peces úniques. La producció industrial mai va ser una opció a contemplar. Havíem visitat prèviament tallers industrialitzats a França, a la zona del Tarn, i sabíem que els picapedrers acaben enyorant sempre el so característic de les eines artesanals.
Malgrat la mecanització semblava l’opció més raonable, no negarem que la decisió ens va generar un cert vertigen. Per una banda, la majoria de picapedrers artesans que coneixíem s’estaven retirant o bé passant a feines més agraïdes. Per l’altra, les produccions totalment manuals són econòmicament molt costoses.
La continuïtat de l’ofici no estava clara, i això era un factor a tenir en compte degut a la important inversió que havíem de realitzar en maquinària puntera. No obstant, molts cops la passió per allò que fem, ho pot tot.
Vam decidir tirar endavant amb la mecanització per a poder gestionar encàrrecs com els de la Sagrada Família. No fou una decisió senzilla i des de llavors el camí no ha estat lliure d’entrebancs, però indubtablement ha valgut la pena.
A continuació, et deixem algunes pinzellades que il·lustren com és la col·laboració amb l’equip de la Sagrada Família.
Un punt d’inflexió en la nostra història
Afortunadament, hem sigut capaços d’establir una relació al més pur estil gaudinià amb els tècnics del temple. Antoni Gaudí era un arquitecte que respectava moltíssim als artesans amb qui col·laborava. En coneixia les seves limitacions i potenciava les virtuts, així que treballar amb ell era un plaer i aprenentatge constant.
Aquesta experiència tan enriquidora de treballar per la Sagrada Família la hem viscut de primera mà amb tots els tècnics amb qui hem col·laborat. La nostra manera d’entendre l’ofici ha canviat molt gràcies a ells.
Ens han ajudat a entendre una nova manera de fer, i per exemple, a dibuixar amb ordinadors i crear dissenys 3D. Processos que als primers membres de la nissaga els hi haurien semblat ciència ficció, ara els estem aplicant en el nostre dia a dia. Encara en l’actualitat ens meravella com d’una peça produïda a ordinador en podem treure mesures i plantilles exactes. Hi ha un punt màgic en tot plegat.
Mirant enrere ens fem creus de l’evolució enorme de projectes com el de les columnes de l’atri de la façana de la Passió, on hi han participat tècnics esplèndids com en Jordi Bonet, Jordi Faulí, Jordi Coll, Mark Burry, Xisco Llabrés o en Toni Caminal. Amb tots ells hem mantingut discussions realment interessants i hem après de manera recíproca treballant braç a braç.
Un dels aspectes que més m’omple de col·laborar en la construcció de la Sagrada Família és el clima de confiança i la comunicació fluïda per a buscar les millors solucions tècniques. Gràcies a aquesta relació ens hem atrevit amb mètodes de producció innovadors que encara estem utilitzant avui en dia.
Per exemple, s’han proposat materials que han resultat clau en la construcció del temple i hem enginyat una màquina, única en el sector de la pedra en aquell moment, per tal de poder treballar columnes de 7 metres de llargada d’una sola peça. Tot això només s’aconsegueix amb la suma de coneixements i prenent decisions valentes.
Aquest article doncs és un petit homenatge al saber fer i la sensibilitat de tots aquests tècnics sense els quals estem convençuts que no hauríem arribat a on som actualment. Col·laborar amb ells és una oportunitat de la qual n’estem molt agraïts. Així mateix, estem amb moltes ganes de seguir ajudant a fer realitat nous projectes de pedra. Si en tens algun en ment, ens pots contactar des d’aquí.
