10 Escultures de pedra i marbre que ens deixen sense alè

Com a picapedrers, quan admirem una obra escultòrica, sovint també ens qüestionem aspectes com l’origen dels materials o per quin motiu aquests han sigut escollits en comptes d’uns altres. Simplement per la nostra professió no ho podem evitar.

A la hora de valorar una escultura, en primer lloc, tenim en compte la dificultat tècnica d’execució que ve marcada per l’època en què es va dur a terme l’obra, els materials utilitzats i els elements tècnics dels quals es disposaven.

Finalment, la influència de l’obra en la societat, la fixació en els petits detalls i acabats, i sobretot la capacitat de transportar-nos a través de la imaginació a altres mons són aspectes que ens commouen i valorem moltíssim.
És gairebé impossible enumerar obres que ens emocionen sense deixar-nos-en cap. No obstant, farem un esforç per a recopilar-ne algunes de les més significatives per a nosaltres. Esperem que t’agradin.

“El Moisès de San Pietro in Vincoli” de Michelangelo

Michelangelo és un dels artistes més reconeguts de la humanitat. Símbol de l’època renaixentista, tal era la seva genialitat que va triomfar en totes les arts que va practicar: tant l’arquitectura, la pintura i com no, l’escultura.

Totes les seves obres desprenen una naturalitat i perfeccionisme fora de sèrie. Entre algunes de les escultures seves que més bocabadats ens deixen, no ens podem oblidar de “La pietat”, “El David” o “La Madonna de Brujas”.

Tot i així, si ens hem de quedar amb només una escollim “El Moisès”, obra situada a l’església de San Pietro in Vincoli. L’escultura, de marbre blanc, fou realitzada entre 1513 i 1515, i concebuda per formar part de la tomba del papa Juli II.

La representació de la ira en les faccions de Moisès, el relleu de les seves venes en braços i cames, els plecs de la vestidura… en definitiva, la fidelitat en tots els detalls que componen la figura ens donen la impressió que d’un moment a l’altre Moisès s’aixecarà de manera solemne i alçarà la veu.

“El Moisès de San Pietro in Vincoli” de Michelangelo

Crèdit de la imatge: Gabri Solera via Flickr

“Èxtasi de la beata Ludovica Albertoni” de Gian Lorenzo Bernini

Gian Lorenzo Bernini fou sense cap mena de dubte un dels màxims exponents de l’art barroc. Moltes de les seves obres presenten escenes de caràcter dramàtic i religiós que no deixen indiferent a l’espectador.

“L’hermafrodita dormint”, “L’èxtasi de Santa Teresa” o “Apol·lo i Dafne” són exemples representatius de la seva magnificència com a escultor.

En aquest cas volem realçar la importància de l’obra “L’èxtasi de la beata Ludovica Albertoni”, una creació realitzada entre 1671 i 1674. Feta principalment de marbre blanc de Carrara, es pot trobar a l’església de San Francesco a Ripa, a Roma.

En l’obra s’hi representa Ludovica Albertoni, una dona noble de Roma de fortes conviccions religioses i recordada per tenir visions místiques, postrada sobre un matalàs en un moment de comunió espiritual amb Déu.

Els nombrosos detalls de gran realisme en les faccions de la dona, en la vestimenta i en el matalàs no passen per alt. Tampoc ho fa la composició magistral de l’obra, que utilitza la llum natural a través de dos petits finestrals amagats i genera un raig de llum de caire celestial. Tots aquests aspectes fan que aquesta sigui una creació molt especial i difícilment oblidable.

Èxtasi de la beata Ludovica Albertoni de Gian Lorenzo Bernini

“Les tres gràcies” d’Antonio Canova

Antonio Canova fou un escultor italià molt influent i un dels màxims referents de l’art neoclàssic. Moltes de les seves obres, com la icònica “Eros i Psique”, són autèntiques meravelles amb uns acabats impecables.

Aquí ens centrarem en l’obra “Les tres gràcies”, de la qual n’hi ha dues versions: la primera d’elles està exposada al Museu de l’Hermitage de Sant Petersburg i està tallada en marbre vetejat; la segona es pot trobar a Londres i està esculpida amb marbre blanc.

Les representacions de les tres elegants figures femenines estan basades en una pintura de Canova de l’any 1799. Les línies esveltes de les deesses, unides en una sola abraçada, desprenen un enorme refinament i bellesa que ens deixa embadalits.

Les tres gràcies d’Antonio Canova

Crèdit de la imatge: ketrin1407 via Flickr

“El Crist velat” de Giuseppe Sanmartino

Giuseppe Sanmartino va tenir una llarga i prolífica carrera com a escultor que quedà immortalitzada gràcies a aquesta obra realitzada l’any 1753 i actualment exposada en la capella Sansevero, a Nàpols.

L’escultura representa el cos de Jesucrist sense vida, tombat i cobert d’un finíssim vel transparent que li recobreix tot el cos. Sota del vel es pot percebre perfectament el rostre i les marques generades en la crucifixió.

L’acabat del vel és sensacional i ha sigut estudiat de manera posterior per tal de tractar revelar com es va assolir tal nivell de perfecció. Sigui com sigui, ens meravella perdre’ns entre els detalls d’aquesta escultura de marbre.

El Crist velat de Giuseppe Sanmartino

Crèdit de la imatge: get directly down via Flickr

“Venus de Willendorf” d’autor desconegut

L’obra més antiga i de menor grandària d’aquest recopilatori data de l’època del paleolític. La figura, de només 11 centímetres, representa una dona nua amb uns pits, abdomen i cintura molt voluminosos. Aquestes característiques donen a entendre que aquesta figura de pedra calcària era una representació de la fertilitat i que segurament havia sigut utilitzada com a amulet.

Tenint en compte l’antiguitat de l’obra, la manca de coneixements tècnics del moment i la rellevància adquirida a nivell social aquesta és indubtablement una escultura que mereix gran admiració. A dia d’avui, la pots trobar exposada al Museu d’Història Natural de Viena, a Àustria.

“L’eterna primavera” d’Auguste Rodin

L’escultor francès Auguste Rodin és considerat el pare de l’escultura moderna per allunyar-se de la imitació de la naturalesa i donar espai a la interpretació d’aquesta. No són poques les seves escultures que s’han convertit en icones universals, com per exemple “El pensador” o “El petó”. No obstant, en aquest llistat ens centrem en la bellesa de l’escultura de “L’eterna primavera”.

Aquesta creació de l’any 1884 va adquirir tanta fama que Rodin en va crear vàries rèpliques en bronze i marbre. L’escultura ens transporta immediatament a un instant de felicitat i passió per part d’uns joves amants que es donen un petó etern. El posat gràcil i la tensió que emanen els seus cossos fan d’aquesta una obra mestra.

L’eterna primavera d'Auguste Rodin

“La nit” d’Arístides Maillol

“La nit” és una estàtua de bronze ubicada al jardí de les Teuleries de París. S’hi mostra una dona asseguda, amb els genolls aixecats que li serveixen de suport als colzes i per amagar el cap entre els braços, segurament en actitud reflexiva o de descans.

L’obra transmet harmonia i, malgrat ser una escultura moderna, recorda els models de l’escultura grega. Precisament les idees arcaiques gregues i la cerca de l’harmonia provinent de la naturalesa són trets característics de la carrera de Arístides Maillol que es veuen perfectament representades en aquesta estàtua.

La nit d’Arístides Maillol

“La deessa” de Josep Clarà

“La deessa” és una de les obres més destacades de Josep Clarà, escultor català noucentista. Tant és així que se n’han fet vàries còpies d’aquesta escultura, s’ha convertit en un emblema de Barcelona i se’n conserva una còpia a un punt tan simbòlic com la plaça de Catalunya de la mateixa ciutat.

La figura de la deessa és una representació de la bellesa femenina i transmet una gran serenor. La forma sinuosa de la silueta de la dona, el seu posat elegant i la sensació de calma que desprèn el seu rostre ofereixen com a resultat una obra molt bella.

La deessa de Josep Clarà

“El desconsol” de Josep Llimona

“El desconsol” de Josep Llimona és una de les peces modernistes més emblemàtiques de l’art escultòric català. L’escultura original de marbre es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya tot i que es pot trobar una còpia al Parc de la Ciutadella de Barcelona.

En l’obra hi podem veure una dona nua, agenollada i mig caiguda amb el rostre cobert per la cabellera. És una representació colpidora d’un moment de dolor. Malgrat no podem veure la cara de la figura femenina, això no ens priva de parar-nos una estona a reflexionar i empatitzar davant d’aquesta situació de pèrdua i desconsol.

Crèdit de la imatge: Silverfin75 via Wikipedia

“Sant Antoni Abat” de Manuel Cusachs

Aquesta obra té una gran càrrega emocional per a nosaltres ja que vam tenir l’immens plaer de participar-hi en les diferents fases de la seva creació. És una escultura elaborada amb travertí romà, de quatre metres d’alçada i situada actualment a l’absis del temple de la Sagrada Família.

L’escultura està dedicada a Sant Antoni Abat, patró dels animals. D’aquí a que amb la mà esquerra la figura sostingui un garrí. L’envergadura, solemnitat i l’estil diferencial suggerit pel magnífic artista Manuel Cusachs; ens segueixen meravellant a dia d’avui.

Sant Antoni Abat Sagrada Família

Esperem que amb aquesta mostra hagis pogut descobrir escultures que desconeixies i que et facin somiar. Per si és del teu interès, et deixem també un recull d’obres de pedra en les quals hem tingut la sort de participar. Si creus que podem col·laborar o ens vols contactar per algun altre motiu, pots fer-ho a través d’aquest formulari o per telèfon.

Compartir:

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Entrades relacionades

Newsletter

Si vols rebre les novetats relatives al nostre equip i la nostra feina, deixa’ns les teves dades per a seguir en contacte per e-mail.