La façana de la Passió és una representació espectacular de la mort i resurrecció de Jesucrist. Aquesta façana, orientada a ponent, malgrat ser de caràcter auster conté nombrosos simbolismes i curiositats que en realcen la seva magnificència.

Gaudí va concebre aquesta façana amb la idea de transmetre la por i crueltat del sacrifici de Jesús. Per a aconseguir-ho estava disposat a emprar diverses formes geomètriques en aresta o fins i tot a sacrificar la pròpia construcció, trencant arcs o tallant columnes, per a generar així un efecte més tètric.

La sobrietat de la façana es manifesta per la presència de columnes en forma d’ossos i agafa major dimensió gràcies a les escultures carregades de dramatisme i expressivitat realitzades per Josep Maria Subirachs.

En aquest article donarem explicacions dels elements escultòrics més rellevants que formen la façana, així com farem un breu repàs de la seva història i la nostra participació en la construcció.

Història de la façana de la Passió

La projecció d’aquesta façana es va iniciar l’any 1911 mentre Antoni Gaudí estava convalescent per unes febres de Malta a Puigcerdà. Tot i així, no fou fins sis anys més tard que Gaudí va elaborar l’esbós definitiu que esdevingué de guia per a les generacions posteriors.

La façana de la Passió es va començar a construir amb posterioritat a la mort de l’arquitecte. Gaudí va decidir prioritzar la construcció de la façana del Naixement degut a que la considerava més agraïda per a l’espectador. Així doncs, no va ser fins 1954 que es van iniciar les excavacions per la façana i a partir de 1956 que es van posar les primeres pedres.

Les quatre torres de la façana van ser els primers elements que es van completar, l’any 1976. Un cop finalitzades, el següent pas va ser donar vida a la decoració escultòrica de la façana. Aquesta tasca fou encarregada l’any 1986 a Josep Maria Subirachs, un reconegut escultor que va decidir deixar la seva empremta a través d’un conjunt simple i esquemàtic de figures amb un potent efecte dramàtic. La seva obra es va realitzar entre l’any 1987 i 2009.

Finalment, l’any 2018 es van col·locar les darreres escultures, donant així per acabada la façana després de més de sis dècades de treball.

Conjunt escultòric del portal de la façana de la Passió

Per a copsar el missatge de la mort i resurrecció de Crist és fonamental fixar-nos en les escultures situades en el portal i proposades per Josep Maria Subirachs. Aquestes respecten el projecte inicial de Gaudí en termes generals tot i que s’adapten a una estètica moderna ja que Gaudí va deixar-ne molt pocs detalls al respecte. Subirachs va evitar crear confusió amb l’obra original de Gaudí i va decidir deixar-hi el seu propi segell artístic.

L’ordre de les escenes representades en la façana també és un plantejament de Subirachs, que es diferencia de la proposta original de Gaudí, que pretenia seguir un format més aviat horitzontal. Finalment, les escenes de la Passió es llegeixen en forma de “S” invertida, ascendint d’esquerra a dreta. En elles s’hi representa el Camí del Calvari de Jesús, des del Sant Sopar fins a l’enterrament, i finalment l’ascensió.

El cicle escultòric de la Passió està format per tres nivells segons la seva disposició visual. Els repassem a continuació:

Nivell inferior
Conté totes les escenes corresponents a l’última nit de Jesucrist i abans de la seva crucifixió. Entre elles s’hi representen:

• L’últim sopar de Jesús i els Apòstols: conté una inscripció que fa referència a la imminent traïció de Judes: “El que vas a fer, fes-ho de pressa”.
• Pere i els soldats: es representa el moment en que Pere talla l’orella a Malcus, el criat del gran sacerdot.
• El petó de Judes: en aquesta escena, darrera de la figura de Judes, s’hi pot observar una serp com a representació del dimoni i un gos com a símbol de la fidelitat. Just al costat de l’escena s’hi troba un criptograma, altrament conegut com “quadrat màgic”, que consta de 16 nombres que permeten realitzar fins a 310 combinacions diferents de sumes i que donen com a resultat l’edat de Jesucrist en el moment de la seva mort: 33.
• Negació de Pere: tres dones i un gall al costat de l’apòstol Pere representen les tres vegades que aquest va negar Jesucrist abans de la sortida del sol. Cal destacar el rostre avergonyit de l’apòstol Pere i que el seu cos està cobert per un llençol, com a símbol de la covardia. Juntament a aquesta escena hi ha un laberint que representa el camí que acaba d’iniciar Jesucrist cap al Calvari.
• Ecce homo: Jesús porta la corona d’espines i és custodiat per dos soldats davant la presència del governador romà Ponç Pilat. Els cascos dels soldats evoquen les característiques xemeneies de La Pedrera, un homenatge de Subirachs a aquesta popular obra d’Antoni Gaudí.
• Judici de Crist: Ponç Pilat, assistit per tres serventes, es renta les mans abans de donar l’ordre de crucifixió. Amb aquest acte es simbolitza l’intent de purificar-se i de deixar clar que no comparteix la voluntat del gran sacerdot. La figura que s’allunya és Prócula, la dona del governador que ha fracassat en l’intent de intercedir a favor de l’acusat.

Crèdit de la imatge: Joaquín O.C. via Flickr

Nivell intermig

Aquest nivell representa el Calvari de Jesús posterior al seu judici i en aquest cas l’ordre cronològic dels esdeveniments comença per la part dreta. Hi trobem les següents escultures:

• Les tres Maries i Simó de Cirene: en l’escena Simó ajuda a portar la creu a Jesucrist quan aquest defalleix. Al seu voltant assisteixen amb gest de desolació les tres Maries: la Verge, Maria Magdalena i Maria de Cleofàs.
• La Verònica: s’hi representa la figura de Verònica, que sosté una tela amb la que va eixugar la suor de Jesucrist. En la tela s’hi pot veure el rostre de Crist marcada en negatiu. La figura de Verònica no té rostre per a no restar importància a la de Jesús. Un fet curiós d’aquesta escena és que en segon pla s’hi pot veure un evangelista amb la fisonomia d’Antoni Gaudí.
• El soldat Longí: aquí s’hi pot veure el centurió que ferí el costat dret de Jesucrist amb una llança. D’aquesta ferida en va brollar sang i aigua, fet que simbolitza el naixement de l’Església cristiana. L’aigua i la sang representen dos sagraments bàsics del cristianisme: el baptisme i I’eucaristia.

Nivell superior

En la darrera filera d’escultures s’escenifica la mort i enterrament de Jesucrist. Es llegeix d’esquerra a dreta, tal i com passava en el nivell inferior. Hi podem veure representades les següents escenes:

• Soldats jugant-se als daus les vestidures de Jesús: els romans eren molt aficionats als jocs de daus. Aquests tres soldats en deixen constància jugant-se la vestimenta de Jesucrist.
• La crucifixió: aquesta és l’escena principal del pòrtic i per això la trobem ben visible al centre. S’hi pot veure a Jesús penjat a una creu de ferro amb una I pintada en vermell en la biga central, símbol de l’INRI. Al seu costat apareixen de nou les tres Maries i Sant Joan. A la base de la creu hi ha un crani, símbol de la mort i que fa referència a Gòlgota, coneguda com la “muntanya de cranis”, i on Jesús fou crucificat. Per sobre de Jesús podem contemplar una estructura de bronze que representa el vel del temple de Jerusalem, que es va esquinçar a la mort de Jesús.
• L’enterrament: Josep d’Arimatea i Nicodem dipositen el cos de Jesús embolcallat al sepulcre. En un segon pla apareix la Mare de Déu amb un ou damunt el seu cap, símbol de la resurrecció. La imatge de Nicodem en realitat és un autoretrat de l’escultor Subirachs.

Característiques generals de la façana de la Passió

Si ens allunyem de la façana i aixequem la vista, segurament els nostres ulls aniran a parar a les imponents torres que destaquen en el cel de Barcelona. Cada torre de les tres façanes de la Sagrada Família representa a un dels dotze apòstols de Jesús.

Les quatre torres de la façana de la Passió estan dedicades als apòstols Jaume el Menor, Sant Tomàs, Sant Felip i Sant Bartomeu. Totes elles estan decorades amb una gran estàtua, obra de Subirachs, que es situa a una alçada d’un terç de la longitud total de les torres. Les dues torres centrals tenen una major alçada, de 112 metres, en comparació amb les dues exteriors, que mesuren 107 metres.

Entre les dues torres centrals, a una alçada de 60 metres, hi ha un pont que les uneix i que vàrem tenir la sort de treballar en el nostre taller. Allí es situa una escultura de bronze que representa l’ascensió de Jesucrist al cel: un moment triomfant que contrasta amb el dramatisme del conjunt de la façana.

Abaixant només una mica la mirada podem veure una escultura abstracta de Subirachs inspirada en un colom, que simbolitza l’Esperit Sant i fa referència a la resurrecció de Crist.

Just per sota ens trobem el frontó format per un conjunt de divuit columnes, sobre el qual es situa una cornisa de prismes hexagonals i on s’hi pot llegir la inscripció “Iesus Nazarenus Rex Iudæorum”, que significa “Jesús de Natzaret, rei dels jueus”. A la part central superior del frontó hi sobresurt una gran creu de 7,5 metres d’alçada. Al peu d’aquesta s’hi troben tres àngels, esculpits per Lau Feliu, un d’ells en actitud de veneració, un altre acariciant la creu i un altre sostenint un calze amb la sang de Crist.

En els dos acroteris laterals del frontó es troben dues figures d’animals: l’anyell del sacrifici d’Abraham i el lleó de Judà, vencedor de la mort. A la part interior del frontó, en l’espai que hi ha entre les torres centrals, hi ha una representació de la cantera on es va excavar el sepulcre de Jesús i que més tard es va convertir en un hort.

La façana està sostinguda per sis columnes inclinades de fora a dintre. Entre les columnes hi ha tres portals de bronze que donen accés a l’interior del temple. Aquests estan dedicats a la Fe, Esperança i Caritat.

El portal central, el de la Caritat, està dividit en dues portes per un mainell on s’hi pot veure un signe d’alfa i omega units, que en el cristianisme signifiquen el principi i el final de la Creació. Les portes contenen textos evangèlics que narren els últims dies de Jesús. Davant del portal hi ha una columna amb la representació de la flagel·lació de Jesucrist. La columna està ubicada damunt de tres esgraons que simbolitzen els tres dies que van transcórrer fins la resurrecció.

El portal de la Fe està dedicat a l’oració de Jesús a l’hort de les oliveres. Veiem a Jesús pregant mentre els seus deixebles dormen, i en la part superior esquerra apareix la lluna plena, com a presagi de la mort.

Per últim, en el portal de l’Esperança apareix Jesús amb la corona d’espines, el mantell i la canya, com a burla de la seva condició de rei. En una altra escena, Jesús és conduït davant Herodes i Pilat, que apareixen enfrontats de forma simètrica.

La nostra contribució a la façana de la Passió

Tant el frontó on hi ha l’Esperit Sant, el conjunt de 18 columnes del cimaci que simbolitzen les costelles de Crist, la inscripció llatina del frontó, els tres àngels situats al peu de la creu, el pont que uneix les torres centrals, l’hort del cimaci, com les figures del lleó de Judà i l’anyell d’Abraham són elements de la Sagrada Família que hem vist néixer i créixer en el nostre taller. Cada cop que contemplem la façana de la Passió ens sentim plenament orgullosos d’haver tingut la sort de ser-hi partícips.

El projecte de la Sagrada Família ens va ajudar a crear el taller que tenim a dia d’avui i ens va donar l’empenta tècnica i econòmica necessària per a poder treballar en projectes més ambiciosos. La col·laboració en aquesta façana començà l’any 2004, amb l’estudi de producció, fins el 2018 amb la col·locació dels àngels de la creu.

En aquest article fem un repàs d’anècdotes des dels inicis de la col·laboració amb el temple de la Sagrada Família. Per cert, si tens un projecte de pedra en ment, contacta’ns i farem el possible per ajudar-te. Per a que et facis una idea del que podem fer, fes una ullada a alguns dels nombrosos projectes en els que hem participat.